La punció es fa sota sedació amb anestèsia general de curta durada, i no resulta desagradable. Els fol·licles es visualitzen i s’aspiren a través d’un ecògraf amb sonda vaginal. No cal ingrés hospitalari i la dona pot marxar a casa al cap d’un parell d’hores.

Els òvuls s’identifiquen, es trien els madurs i normals, i es fertilitzen directament (FIV) o mitjançant ICSI.

Al dia següent s’avalua quants òvuls s’han fecundat i han donat lloc a embrions normals. El creixement d’aquests es segueix en els dies successius per determinar-ne la qualitat. Els millors embrions es transfereixen a l’úter, habitualment al tercer dia. Es poden transferir un màxim de 3 embrions però si són de bona qualitat es sol fer la transferència de 1 o 2, sempre el que vulgui la parella.

De vegades es fa “hatching”,  que consisteix en realitzar un orifici a la coberta de l’embrió, anomenada zona pel·lúcida, per facilitar-ne la sortida en el moment d’implantar-se a l’endometri. Si hi ha més embrions de qualitat suficient es congelen. Això permet  de fer noves transferències sense haver de fer una altre FIV. Fins i tot es pot obtenir un nou embaràs al cap d’un temps sense haver de recórrer de nou a la FIV.

La transferència d’embrions es fa amb la pacient en posició ginecològica i no molesta més del que ho pot fer una revisió rutinària. És millor tenir la bufeta urinària una mica plena per poder controlar la transferència per ecografia abdominal. Després  de 60 minuts de repòs, la dona pot fer vida normal, sempre que l’activitat sigui tranquil·la.